¿Tenemos que creer en la justicia?

Eso es lo que se nos pide. Que creamos en nuestros jueces... en nuestras leyes....Expongo aquí una carta que se publicó en el diario Avui el dos de junio de 2002. He tenido que recurrir al archivo del Avui pues en el periódico sólo sale hasta el 2008. Conozco a la persona y por eso he podido tener acceso a esta carta. Tremendo. Huelga las palabras. He aquí la carta:

Impotència davantl’abús sexual
Tinc 13 anys, estic enmig d’unprocés judicial. Des dels 7anys fins ara, un oncle avi meu va abusar de mi. Durant anys he viscut terroritzada i amenaçada. Després d’atrevir-me a explicar-ho, els advocats em diuen que malgrat surti culpable, mai anirà a la presó perquè és major de 70 anys. Davant aquesta injustícia em pregunto: Per què després de fer l’esforç de denunciar-ho, aquesta persona segueix al carrer sabent que hi ha altres nens que poden patir el mateix que jo?
Per què he de viure amb la por de trobar-me’l pel carrer? Per què la seva advocada, tot i ser dona, vol fer creure que m’ho invento i m’interroga com si fos jo la culpable quan ell ha reconegut que és cert?
Per què la justícia és tan lenta i has de viure constantment recordant coses que voldries oblidar?
¿Una persona de 70 anys pot matar, robar i violar amb impunitat? Això és la justícia? Malgrat tot, vull animar la gent que ha passat pel mateix que jo a denunciar els seus casos i instar a qui procedeixi perquè canviï les lleis. Gràcies a tothom que m’ha cregut i que m’ha ajudat.

Una menor
Barcelona

¡Animo señores de 70 años desaprensivos, crueles, sátrapas y satánicos, hagan lo que les plazca que aquí no pasa nada! ¡Joder, joder joder! ¿Qué importancia tiene la edad si es lo que es, cuando tenía 10 20 o 30 años menos como si tiene 1o, 20 o 30 años más?