(Post dedicado a JW, que al no ser ni vivir en nuestro país, no conoce como nosotros nuestro panorama político, ni la situación)
Es fácil que la persona, que no tiene una voluntad férrea con unos principios sólidos, sucumban ante determinadas tentaciones, incluso algunos de aquellos que “dicen o creen “que en su lugar no actuarían igual. Y con esto no estoy justificando la corrupción en absoluto, sino que trato de analizarla. Ya dice bien el refrán, que “la ocasión hace al ladrón”. LO vemos muy amenudo, un paquete de galletas abierto y medio comido en un supermercado...la camiseta que se mete otro en el bolso cuando no le ven, el CD, el libro, el cenicero, la bisutería, la copa, el periódico que desaparece tras una mano perdida...la toalla de hotel que mágicamente está al día siguiente en casa. Todos esos actos que comete la gente corriente es la falta de honradez instalada en la mente humana y que se le ha llamado picaresca. Justificaciones: “con lo que ganan no les va de esto”, “total uno menos”…”ellos tienen mucho y yo no”, a mí también me roban” o el simple ¡anda y que les den!
Y porque es así de sencillo, os gobiernos tienen que crear las leyes y los mecanismos para que no siga sucediendo. ¿Y quién vigilia a los que vigilan? ¡Pues otros! y aunque parezca una medida inacabable, si se está descubriendo lo que se está descubriendo, es porque esos mecanismos están funcionando. Aunque no son suficientes y haya que poner más.
Esos pequeños y a simple vista “actos poco importantes” son la pequeña demostración der cómo somos y que luego se pueden cometer, llegada la ocasión, a mayor escala.
Todos, absolutamente todos hemos hecho algunas de esas cosas, en alguna ocasión en nuestra vida, de niño o de adolescente, algunos (ya más grave) de adulto, y otros lo harán toda la vida, siempre que puedan. ¿Quién o qué te ayuda a superar esa debilidad humana?
Algunos tuvimos un amigo, unos padres, que a modo de terapeuta nos inculcara buenos principios. Pero en muchas familias no sólo no se toca el tema, sino que en los padres, amigos, tíos, se tiene el ejemplo contrario.
POrque para no caer en esas, a simple vista, "tonterías", uno tiene que tener el buen propósito de pulir su piedra, para que ello provoque la transformación en los demás, por aquello que nos enseñaron en el colegio de la piedra y las hondas que se producen en el lago cuando las lanzas….. NO apropiarse de lo ajeno debería ser tan fácil como no querer para los demás lo que no quieres para tí mismo. Tan fácil y tan difícil con el pasotismo que se gasta la plebe. La sociedad aplaude la picardía, porque el “cancherito” es el "listillo", el "valiente", el "brabucón". LO contrario hay que mamarlo en la casa, en la escuela. Mira en mi país, hay una asignatura (de este gobierno de Zapatero) que se llama “educación para la ciudadanía”. YO conozco algunas de las grabaciones de esta asignatura, porque las he grabado yo, están hechas a modo de juego. Muestran al niño desde bien pequeñito, a cómo se debe tratar a un compañero cuando tiene problemas de comunicación, cómo se debe de escuchar a quien está angustiado, como se debe de tratar a una persona mayor, el respeto que se le debe a un profesor, lo que significa que alguien te ayude cuando lo necesitas, poniendo ejemplos teatralizados. (El teatro fue siempre un gran educador poco utilizado en el colegio) Haciendo hincapié constantemente a que el niño sepa ponerse en el lugar del otro, para que luego el reciba el mismo buen trato. Y uno de los apartados estaba lo de apropiarse de lo ajeno. Fue un trabajo que hice emocionada y entusiasmada. Bien, pues esta “educación para la ciudadanía” donde lo único que se enseña es a ser persona de bien, abierta, plural, amable, sencilla, libre, consciente de lo que te rodea, ha sido denunciada por el partido de la oposición (el PP), la Iglesia, y los padres de algunas asociaciones de la derecha y ultra derecha, sólo por el hecho de que se le enseña al niño a pensar, y a pensar en libertad. Y dentro de esa libertad está la del respeto a los homosexuales, el respeto a la desagradable decisión del aborto, en fin el respeto a otras formas de pensar que no gusta a los conservadores. Mientras esto no se “mame” desde la cuna, el ser humano estará cojo, y por ello es que es la sociedad que a través de comisiones deben vigilar y velar porque se cumpla la ley y no sucedan estos atropellos que tanto dañan y desacreditan no sólo a la clase política, sino al ser humano. Para que luego se diga a tenor de los casos de corrupción que todos los políticos son iguales, en lugar de pensar que la corrupción está en nosotros mismos.
sábado, 31 de octubre de 2009
viernes, 30 de octubre de 2009
La ambición / corrupción
No puedo ni imaginarme lo que debe de suponer un cargo de dirección en una caja o un banco, para que un partido se pelee como se está peleando, levante tanta polvareda y haya tantos acuchillamientos públicos, por la espalda y con alevosía. NO hay que ser muy listo para suponer que aportará unas ventajas "qui ti cagas" ¿no? He oido, leído y visto por internet algunas de las declaraciones de Cospedorra, Alaguerra y Rajón, los tres caballos del Apocalipsis y como no, las de Charlotín y si el puesto que desean algunos para Rato, otros para GOnzález y otros para pipicalzaslargas, ha armado todo este follón, será que debe de dar unas rentabilidades de la hostia, porque claro, después del nombramiento vendrá el "Gracias, gracias querido amigo ¿qué quieres a cambio, que como yo me voy a recontraforrar, ya me dirás que necesitas tú, tu mujer, tus hijos, tu amante y tu hermano.
Espero que no nos crucemos de brazos y empecemos a poner los medios necesarios para que esto no suceda ¡Hasta aquí hemos llegado!! POr cierto: ¿Cuándo se meterá mano en el canal 9? POrque desde mi casa se huele la chamusquina.
Espero que no nos crucemos de brazos y empecemos a poner los medios necesarios para que esto no suceda ¡Hasta aquí hemos llegado!! POr cierto: ¿Cuándo se meterá mano en el canal 9? POrque desde mi casa se huele la chamusquina.
¿Qué es un maçó i qué fa?
M'ha semblat interessant informar d'aquest article.
Autor: Juliol Arrieta a EL IDEAL de Granada
La resposta dels maçons
El llançament de l'última novel·la de Dan Brown, 'El símbol perdut', que avui surt a la venda a Espanya, ha disparat la curiositat del públic per la maçoneria. Després de la sortida als Estats Units del llibre, Ronald J. Steiner, relacions públiques de la Gran Lògia de Nova York, comentava el fenomen en una nota dirigida als seus germans: «Els mitjans estan plens d'articles, ressenyes i entrevistes relacionades amb el llibre i amb la francmaçoneria», deia en el text, publicat en el web www.nymasons.org. Steiner assenyalava que augmentarà «l'interès sobre qui som com a maçons i què fem com a membres de la germandat fraternal més antiga i gran del món». Entre altres suggeriments sobre com atendre a l'allau de curiosos, Steiner recordava els seus germans que «les preguntes són benvingudes». Què és la maçoneria? Què fan els maçons en les seves lògies? Són una societat secreta? són alguns dels interrogants més freqüents.
Si s'acudeix al diccionari de la RAE, la definició sembla clara. «Francmaçoneria: associació secreta de persones que professen principis de fraternitat mútua, usen emblemes i signes especials i s'agrupen en entitats trucades lògies». Tanmateix «no és una definició correcta», apunta Javier Otaola, escriptor, Defensor del Ciutadà de Vitòria i mestre maçó. «De fet, va haver-hi un grup de germans que va presentar un escrit davant la Real Acadèmia Espanyola assenyalant que la maçoneria no pot ser una societat secreta perquè aquest tipus d'agrupacions estan prohibides en la Constitució i aquest concepte és contradictori amb la realitat legal de la maçoneria a Espanya». La RAE l'ha tingut en compte i en la propera edició del diccionari se'n va a modificar aquest concepte. «En les societats secretes no es coneix qui són els seus directius i els seus membres no tenen dret a donar a conèixer la seva pertinença». Tanmateix, la maçoneria està reconeguda legalment, «els seus directius són coneguts i els membres tenen total llibertat per donar a conèixer la seva pertinença».
Obrers lliures
La maçoneria no és, per tant, una societat secreta. Ni tampoc una secta, ni una religió, com solen insistir les lògies en les seves pàgines d'Internet. Una de les definicions més antigues descriu a aquesta fraternitat com «un peculiar sistema de moral, espòs per al·legories i il·lustrat per símbols». Per part seva, Otaola la descriu com «una societat filosòfica que utilitza com a instrument de la seva activitat associativa les tradicions de les antigues germandats de constructors».L'origen de la maçoneria és gremial. La paraula 'mason' significa paleta tant en anglès com en francès. En l'Edat Mitjana els picapedrers i paletes lliures, els 'franc maçons' o 'free masons', que treballaven en grups independents de companys, es reunien en 'lògies'. Es tractava de locals adjacents a les grans obres com les catedrals, en què es formaven en l'ofici, administraven els seus treballs i salaris i resolien les seves qüestions internes. Amb el temps aquestes lògies van començar a acollir membres que no eren paletes. Al final del segle XVII a Anglaterra el nombre d'aquests maçons acceptats era superior al dels paletes 'operatius'. La maçoneria tal com es coneix avui dia va néixer a Londres en 1717, quan un grup de maçons va decidir refundar l'associació desvinculant-la de tot caràcter gremial. Així va néixer la Gran Lògia de Londres. I fins avui.Aquest origen explica els graus en què es divideixen els maçons: aprenents, companys i mestres. El mandil que vesteixen en les seves reunions o tingudes és un record de què portaven els seus antecessors operatius per protegir-se dels resquills mentre treballaven la pedra bruta per fabricar carreus. Les eines que s'usaven per aixecar edificis, com el compàs, l'esquadra, la regla, la plomada o el nivell, s'utilitzen ara com a part d'un ric llenguatge simbòlic.
Filosofia pràctica
Durant la tinguda, «els maçons realitzen un treball col·legiat de reflexió que podríem anomenar en termes molt amplis com filosòfica, però no una filosofia d'erudits, sinó una filosofia pràctica», explica Otaola. En els seus treballs, destinats a cercar el perfeccionament com a persones, «utilitzen el llenguatge dels símbols per descriure i per construir aquest discurs filosòfic». En definitiva, «és una reflexió existencial ritualitzada, un diàleg ritualitzat».Diàleg, però no disputa. I no està permès parlar ni de política ni de religió. El curiós que espera trobar un conciliàbul de conspiradors s'endurà un desengany. Això sí, els detalls concrets dels rituals es queden en la lògia, només estan a l'abast dels iniciats. Secretisme? «No. La de la maçoneria és una activitat privada, com les coses que es discuteixen en família, i el que és privat no és públic, per definició».
Un altre mite amb què han de bregar els maçons és el del poder polític que se'ls atribueix. «A Espanya -detalla Otaola- la maçoneria és un grup massa petit com per a tenir una acció de poder. En altres països on té una presència més nombrosa pot arribar a tenir una certa influència social, com a màxim, tan legítima com la d'altres grups d'opinió».
A Espanya ha alguna cosa més de 4.000 maçons agrupats en lògies que formen part de diverses obediències diferents. Les que compten amb més membres són la Gran Lògia d'Espanya, la més nombrosa, i la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. És un nombre cridanerament petit si es compara amb els 20.000 maçons que hi ha a Portugal, els 120.000 d'Itàlia, els 250.000 maçons francesos i els 700.000 britànics. Als Estats Units hi ha 5.200.000. El reduït nombre de maçons espanyols s'explica per la persecució a què va ser sotmesa la maçoneria en el passat. Durant el franquisme 16.000 persones van ser executades pel delicte' de ser maçons, un nombre terrible per partida doble si es té en compte que abans de la Guerra Civil no hi havia més de 6.000 maçons al país. Com associació, la maçoneria no va ser legalitzada fins al 1982.
Autor: Juliol Arrieta a EL IDEAL de Granada
La resposta dels maçons
El llançament de l'última novel·la de Dan Brown, 'El símbol perdut', que avui surt a la venda a Espanya, ha disparat la curiositat del públic per la maçoneria. Després de la sortida als Estats Units del llibre, Ronald J. Steiner, relacions públiques de la Gran Lògia de Nova York, comentava el fenomen en una nota dirigida als seus germans: «Els mitjans estan plens d'articles, ressenyes i entrevistes relacionades amb el llibre i amb la francmaçoneria», deia en el text, publicat en el web www.nymasons.org. Steiner assenyalava que augmentarà «l'interès sobre qui som com a maçons i què fem com a membres de la germandat fraternal més antiga i gran del món». Entre altres suggeriments sobre com atendre a l'allau de curiosos, Steiner recordava els seus germans que «les preguntes són benvingudes». Què és la maçoneria? Què fan els maçons en les seves lògies? Són una societat secreta? són alguns dels interrogants més freqüents.
Si s'acudeix al diccionari de la RAE, la definició sembla clara. «Francmaçoneria: associació secreta de persones que professen principis de fraternitat mútua, usen emblemes i signes especials i s'agrupen en entitats trucades lògies». Tanmateix «no és una definició correcta», apunta Javier Otaola, escriptor, Defensor del Ciutadà de Vitòria i mestre maçó. «De fet, va haver-hi un grup de germans que va presentar un escrit davant la Real Acadèmia Espanyola assenyalant que la maçoneria no pot ser una societat secreta perquè aquest tipus d'agrupacions estan prohibides en la Constitució i aquest concepte és contradictori amb la realitat legal de la maçoneria a Espanya». La RAE l'ha tingut en compte i en la propera edició del diccionari se'n va a modificar aquest concepte. «En les societats secretes no es coneix qui són els seus directius i els seus membres no tenen dret a donar a conèixer la seva pertinença». Tanmateix, la maçoneria està reconeguda legalment, «els seus directius són coneguts i els membres tenen total llibertat per donar a conèixer la seva pertinença».
Obrers lliures
La maçoneria no és, per tant, una societat secreta. Ni tampoc una secta, ni una religió, com solen insistir les lògies en les seves pàgines d'Internet. Una de les definicions més antigues descriu a aquesta fraternitat com «un peculiar sistema de moral, espòs per al·legories i il·lustrat per símbols». Per part seva, Otaola la descriu com «una societat filosòfica que utilitza com a instrument de la seva activitat associativa les tradicions de les antigues germandats de constructors».L'origen de la maçoneria és gremial. La paraula 'mason' significa paleta tant en anglès com en francès. En l'Edat Mitjana els picapedrers i paletes lliures, els 'franc maçons' o 'free masons', que treballaven en grups independents de companys, es reunien en 'lògies'. Es tractava de locals adjacents a les grans obres com les catedrals, en què es formaven en l'ofici, administraven els seus treballs i salaris i resolien les seves qüestions internes. Amb el temps aquestes lògies van començar a acollir membres que no eren paletes. Al final del segle XVII a Anglaterra el nombre d'aquests maçons acceptats era superior al dels paletes 'operatius'. La maçoneria tal com es coneix avui dia va néixer a Londres en 1717, quan un grup de maçons va decidir refundar l'associació desvinculant-la de tot caràcter gremial. Així va néixer la Gran Lògia de Londres. I fins avui.Aquest origen explica els graus en què es divideixen els maçons: aprenents, companys i mestres. El mandil que vesteixen en les seves reunions o tingudes és un record de què portaven els seus antecessors operatius per protegir-se dels resquills mentre treballaven la pedra bruta per fabricar carreus. Les eines que s'usaven per aixecar edificis, com el compàs, l'esquadra, la regla, la plomada o el nivell, s'utilitzen ara com a part d'un ric llenguatge simbòlic.
Filosofia pràctica
Durant la tinguda, «els maçons realitzen un treball col·legiat de reflexió que podríem anomenar en termes molt amplis com filosòfica, però no una filosofia d'erudits, sinó una filosofia pràctica», explica Otaola. En els seus treballs, destinats a cercar el perfeccionament com a persones, «utilitzen el llenguatge dels símbols per descriure i per construir aquest discurs filosòfic». En definitiva, «és una reflexió existencial ritualitzada, un diàleg ritualitzat».Diàleg, però no disputa. I no està permès parlar ni de política ni de religió. El curiós que espera trobar un conciliàbul de conspiradors s'endurà un desengany. Això sí, els detalls concrets dels rituals es queden en la lògia, només estan a l'abast dels iniciats. Secretisme? «No. La de la maçoneria és una activitat privada, com les coses que es discuteixen en família, i el que és privat no és públic, per definició».
Un altre mite amb què han de bregar els maçons és el del poder polític que se'ls atribueix. «A Espanya -detalla Otaola- la maçoneria és un grup massa petit com per a tenir una acció de poder. En altres països on té una presència més nombrosa pot arribar a tenir una certa influència social, com a màxim, tan legítima com la d'altres grups d'opinió».
A Espanya ha alguna cosa més de 4.000 maçons agrupats en lògies que formen part de diverses obediències diferents. Les que compten amb més membres són la Gran Lògia d'Espanya, la més nombrosa, i la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. És un nombre cridanerament petit si es compara amb els 20.000 maçons que hi ha a Portugal, els 120.000 d'Itàlia, els 250.000 maçons francesos i els 700.000 britànics. Als Estats Units hi ha 5.200.000. El reduït nombre de maçons espanyols s'explica per la persecució a què va ser sotmesa la maçoneria en el passat. Durant el franquisme 16.000 persones van ser executades pel delicte' de ser maçons, un nombre terrible per partida doble si es té en compte que abans de la Guerra Civil no hi havia més de 6.000 maçons al país. Com associació, la maçoneria no va ser legalitzada fins al 1982.
jueves, 29 de octubre de 2009
Santa Coloma
Presunción de inocencia siempre, demostrado lo contrario. Como en la Revolución francesa, ¡Cabezas fuera!
No me resulta fácil hablar del tema, pero no quiero rehuirlo. Se sale de las tormentas cogiendo el timón y no dejando el barco a la deriva e ignorando el problema, que es lo que está haciendo el PP con sus casos de corrupción. Mi partido, el PSC, ha contestado con diligencia y contundencia, y eso me alegra. NO me alegra tanto que esto, no se haya hecho antes, pues parece que hace dos años ya había indicios, aunque no estuvieran del todo probados. Porqué no se actuó entonces no lo puedo saber , pero lo que sí sé, es que debemos alegrarnos de que esto salte ahora , porque eso quiere decir que el “estado de derecho” está funcionando. Y está funcionando porque gobierna una determinada gente, porque si estuviera otra, no nos habríamos enterado nunca, como pasó con CiU durante 23 años, que cobraron comisiones por doquier y nadie dijo ni mú, mejor dicho, nunca se supo. Después pasó lo que pasó con el asunto de “Horta”
La corrupción es un virus que ataca a las personas y no a las instituciones. Lo que sí creo es que allá donde haya dinero público, debería haber más vigilancia, porque ya sabemos que la ocasión hace al ladrón, aunque hay quien lo es desde que dejó de mamár la teta de mamá y en cuanto pudo pasó a mamar del estado. Ya sabemos que en todas partes cuecen habas, a mí esto no me desacredita a la clase política, sólo me descubre a los chorizos, que con los años que tengo, los he conocido en todas partes, en todos los oficios, y en todas las profesiones. A mí me puede joder que me roben, como a cualquier hijo de vecino, pero lo que más me jode es que me quiten la esperanza, que hagan de mí una descreida porque eso, no se lo voy a consentir. NI a los chorizos, ni al PP, ni a nadie.
He conocido mucha gente consecuente y que no roba porque no quiere hacerlo, al margen de que le descubran o no. Y que no lo hacen por sí mismos, por coherencia, porque no desean a los demás lo que no quiere para ellos. Dudar de eso me colocaría en el otro bando y haría que yo creyese capaz a los demás por lo que soy capaz yo. Esa gente es la que me ha dado los valores que rigen mi vida, y no me cabe la menor duda, de que mucha, mucha gente es honesta y que eliminadas las manzanas podridas lo que debmos hacer es ponernos las gafas de aumento y ponernos manos a la obra para que esto puede suceder cada vez menos, hasta que logremos esa utopía en la que creo con la misma fuerza de cuando era adolescente, aunque algo más quemada. “Un mundo mejor es posible” Empezando por mí.
(Dedicado secretamente a Ximo)
No me resulta fácil hablar del tema, pero no quiero rehuirlo. Se sale de las tormentas cogiendo el timón y no dejando el barco a la deriva e ignorando el problema, que es lo que está haciendo el PP con sus casos de corrupción. Mi partido, el PSC, ha contestado con diligencia y contundencia, y eso me alegra. NO me alegra tanto que esto, no se haya hecho antes, pues parece que hace dos años ya había indicios, aunque no estuvieran del todo probados. Porqué no se actuó entonces no lo puedo saber , pero lo que sí sé, es que debemos alegrarnos de que esto salte ahora , porque eso quiere decir que el “estado de derecho” está funcionando. Y está funcionando porque gobierna una determinada gente, porque si estuviera otra, no nos habríamos enterado nunca, como pasó con CiU durante 23 años, que cobraron comisiones por doquier y nadie dijo ni mú, mejor dicho, nunca se supo. Después pasó lo que pasó con el asunto de “Horta”
La corrupción es un virus que ataca a las personas y no a las instituciones. Lo que sí creo es que allá donde haya dinero público, debería haber más vigilancia, porque ya sabemos que la ocasión hace al ladrón, aunque hay quien lo es desde que dejó de mamár la teta de mamá y en cuanto pudo pasó a mamar del estado. Ya sabemos que en todas partes cuecen habas, a mí esto no me desacredita a la clase política, sólo me descubre a los chorizos, que con los años que tengo, los he conocido en todas partes, en todos los oficios, y en todas las profesiones. A mí me puede joder que me roben, como a cualquier hijo de vecino, pero lo que más me jode es que me quiten la esperanza, que hagan de mí una descreida porque eso, no se lo voy a consentir. NI a los chorizos, ni al PP, ni a nadie.
He conocido mucha gente consecuente y que no roba porque no quiere hacerlo, al margen de que le descubran o no. Y que no lo hacen por sí mismos, por coherencia, porque no desean a los demás lo que no quiere para ellos. Dudar de eso me colocaría en el otro bando y haría que yo creyese capaz a los demás por lo que soy capaz yo. Esa gente es la que me ha dado los valores que rigen mi vida, y no me cabe la menor duda, de que mucha, mucha gente es honesta y que eliminadas las manzanas podridas lo que debmos hacer es ponernos las gafas de aumento y ponernos manos a la obra para que esto puede suceder cada vez menos, hasta que logremos esa utopía en la que creo con la misma fuerza de cuando era adolescente, aunque algo más quemada. “Un mundo mejor es posible” Empezando por mí.
(Dedicado secretamente a Ximo)
miércoles, 28 de octubre de 2009
Manifestación en Valencia ¡Solidaridad con los valencianos!
“Primero se llevaron a los negros pero a mi no me importó porque yo no lo era.
Enseguida se llevaron a los judios
pero a mi no me importó porque yo no lo era.
Después detuvieron a los curas
pero como yo no soy religioso tampoco me importó.
Luego apresaron a los homosexuales
pero como yo no era homosexual, tampoco me importó.
Ahora me llevan a mi,
pero ya es tarde”.
HOy la dictadura está instalada en Valencia,
mañana puede estar en tu comunidad.
Solidaridad con Valencia!
Un día fuimos todos Linces.
¡Hoy todos somos valencianos!
Desde Valencia Mónica Oltra
Fuente Noticias Yahoo
Oltra dice que el ataque a la web del PP es "una acción de resistencia pacífica"
17:15h Agencia EFE
Valencia.- La portavoz de Compromís, Mónica Oltra, ha considerado hoy que el ataque informático que anoche sufrió la pagina web del PP de la provincia de Valencia es "una acción de resistencia pacífica" frente a "la vulneración diaria de los derechos fundamentales de los valencianos".
Valencia.- La portavoz de Compromís, Mónica Oltra, ha considerado hoy que el ataque informático que anoche sufrió la pagina web del PP de la provincia de Valencia es "una acción de resistencia pacífica" frente a "la vulneración diaria de los derechos fundamentales de los valencianos".
Oltra se ha referido así, tras la reunión de la Junta de Portavoces, al ser preguntada sobre la imagen que ha sido publicada en este ataque, al ser la misma que ella lució en una camiseta en Les Corts, en la que aparecía una foto del president de la Generalitat, Francisco Camps, bajo el epígrafe en inglés "Se busca, solo vivo".
Ha manifestado que del "tuneo" de la web del PP no tiene nada que decir, y aunque ha considerado que ella es partidaria de "otros mecanismos", ha afirmado que "es complicado en una situación política en la que diariamente se vulneran los derechos de los ciudadanos".
Ha insistido en que esta vulneración se produce "bien pisoteando los derechos de los parlamentarios" o bien con el uso que se hace de los medios de comunicación públicos, en los que, según ha dicho, "todos los días se vulnera el derecho de los ciudadanos a recibir una información veraz".
En este sentido, ha afirmado no tener "nada que decir" sobre quienes han colgado esta fotografía que ella tuvo "el honor de lucir" -según sus propias palabras- en un pleno de Les Corts en mayo, y por la que fue expulsada del hemiciclo.
Al respecto, ha señalado que presentó un recurso contra esa decisión y ha criticado que a día de hoy todavía no ha obtenido una respuesta.
Mónica Oltra ha dicho que aunque no suele entrar mucho en esa página web, hoy lo ha hecho cuando ya estaba restablecida la normalidad, y lo que ha visto es que el Síndic de Greuges, José Cholbi, todavía consta como diputado del PP, algo que ha calificado de "vergüenza".
"No sé qué interés tiene el PP en mostrar la relación entre el Síndic de Greuges y el propio partido", se ha preguntado la parlamentaria, quien ha afirmado que el interés "debería ser el contrario", el de querer "resaltar la independencia de esta institución respecto del partido mayoritario".
Por su parte, el portavoz del grupo popular, Rafael Maluenda, ha dicho no tener ningún cargo orgánico en el partido y desconocer estos hechos, pero ha calificado de "triste y lamentable" que haya gente que no sea "suficientemente democrática para respetar" la opinión de otras personas.
Oltra dice que el ataque a la web del PP es "una acción de resistencia pacífica"
17:15h Agencia EFE
Valencia.- La portavoz de Compromís, Mónica Oltra, ha considerado hoy que el ataque informático que anoche sufrió la pagina web del PP de la provincia de Valencia es "una acción de resistencia pacífica" frente a "la vulneración diaria de los derechos fundamentales de los valencianos".
Valencia.- La portavoz de Compromís, Mónica Oltra, ha considerado hoy que el ataque informático que anoche sufrió la pagina web del PP de la provincia de Valencia es "una acción de resistencia pacífica" frente a "la vulneración diaria de los derechos fundamentales de los valencianos".
Oltra se ha referido así, tras la reunión de la Junta de Portavoces, al ser preguntada sobre la imagen que ha sido publicada en este ataque, al ser la misma que ella lució en una camiseta en Les Corts, en la que aparecía una foto del president de la Generalitat, Francisco Camps, bajo el epígrafe en inglés "Se busca, solo vivo".
Ha manifestado que del "tuneo" de la web del PP no tiene nada que decir, y aunque ha considerado que ella es partidaria de "otros mecanismos", ha afirmado que "es complicado en una situación política en la que diariamente se vulneran los derechos de los ciudadanos".
Ha insistido en que esta vulneración se produce "bien pisoteando los derechos de los parlamentarios" o bien con el uso que se hace de los medios de comunicación públicos, en los que, según ha dicho, "todos los días se vulnera el derecho de los ciudadanos a recibir una información veraz".
En este sentido, ha afirmado no tener "nada que decir" sobre quienes han colgado esta fotografía que ella tuvo "el honor de lucir" -según sus propias palabras- en un pleno de Les Corts en mayo, y por la que fue expulsada del hemiciclo.
Al respecto, ha señalado que presentó un recurso contra esa decisión y ha criticado que a día de hoy todavía no ha obtenido una respuesta.
Mónica Oltra ha dicho que aunque no suele entrar mucho en esa página web, hoy lo ha hecho cuando ya estaba restablecida la normalidad, y lo que ha visto es que el Síndic de Greuges, José Cholbi, todavía consta como diputado del PP, algo que ha calificado de "vergüenza".
"No sé qué interés tiene el PP en mostrar la relación entre el Síndic de Greuges y el propio partido", se ha preguntado la parlamentaria, quien ha afirmado que el interés "debería ser el contrario", el de querer "resaltar la independencia de esta institución respecto del partido mayoritario".
Por su parte, el portavoz del grupo popular, Rafael Maluenda, ha dicho no tener ningún cargo orgánico en el partido y desconocer estos hechos, pero ha calificado de "triste y lamentable" que haya gente que no sea "suficientemente democrática para respetar" la opinión de otras personas.
Comunicado y reacción inmediata y contundente del PSC
A diferencia de lo que ocurre en el PP, he aquí la reacción del PSC:
Davant les informaciones que es deriven de la investigació de l’Audiència Naciona d’un presumpte cas de corrupció que afectaría l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, i que ha ocmportat el registre de diverses dependències municipals, i el fet que hagin estat cridats a declarar l’Alcalde i un Tinent d’Alcalde i d’altres persones, algunes d’elles tècnics municipals, i des del máxim respecte a la presumpció d’innocència i a les actuacions judicials, el Partit dels Socialistas de Catalunya vol fer la següent Declaració:
La preservació de la dignitat, la trasparència i la imatge d’honestedat de les institucions és pels Socilistes de Catalunya una prioritat absoluta, recollida en els postres Estatuts i en el nostre Codi Ètic.
Per tant, i sense prejutjar en absolut quines responsabilitats personals i penals puguin derivar-se, si l’autoritat judicial prengués mesures que afectessin els càrrecs electes que han estat cridats a declarar, prendrem les següents decisions:
Demanar la renúncia com a regidors i susprendre de militància els càrrecs electes objectes de l’actuació judicial.
Proposar al Ple de l’Ajuntament l’elecció inmediata d’un nou Alcalde.
La Commisió Ejecutiva del PSC es proposa d’anomenar sengles Comissions Gestores a l’Agrupació de Santa Coloma de Gramanet i a la Federació del Barcelonès Nord. Mentre no s’hagin constituït aquests organismos, les actuals funcions de les Comissions Executives de l’Agrupació i la Federació abans esmentades, queden suspeses y seran temporalment exercides per la Secretaria d’Organització del PSC.
Demanar a tots els càrrecs electes socialistas o a tots el militants la màxima col.laboració amb la Justicia en la seva tasca per esclarir uns fets que, de confirmar-se, serien d’una gravetat extrema i manifestament incompatibles amb la pertinença al PSC.
Davant les informaciones que es deriven de la investigació de l’Audiència Naciona d’un presumpte cas de corrupció que afectaría l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, i que ha ocmportat el registre de diverses dependències municipals, i el fet que hagin estat cridats a declarar l’Alcalde i un Tinent d’Alcalde i d’altres persones, algunes d’elles tècnics municipals, i des del máxim respecte a la presumpció d’innocència i a les actuacions judicials, el Partit dels Socialistas de Catalunya vol fer la següent Declaració:
La preservació de la dignitat, la trasparència i la imatge d’honestedat de les institucions és pels Socilistes de Catalunya una prioritat absoluta, recollida en els postres Estatuts i en el nostre Codi Ètic.
Per tant, i sense prejutjar en absolut quines responsabilitats personals i penals puguin derivar-se, si l’autoritat judicial prengués mesures que afectessin els càrrecs electes que han estat cridats a declarar, prendrem les següents decisions:
Demanar la renúncia com a regidors i susprendre de militància els càrrecs electes objectes de l’actuació judicial.
Proposar al Ple de l’Ajuntament l’elecció inmediata d’un nou Alcalde.
La Commisió Ejecutiva del PSC es proposa d’anomenar sengles Comissions Gestores a l’Agrupació de Santa Coloma de Gramanet i a la Federació del Barcelonès Nord. Mentre no s’hagin constituït aquests organismos, les actuals funcions de les Comissions Executives de l’Agrupació i la Federació abans esmentades, queden suspeses y seran temporalment exercides per la Secretaria d’Organització del PSC.
Demanar a tots els càrrecs electes socialistas o a tots el militants la màxima col.laboració amb la Justicia en la seva tasca per esclarir uns fets que, de confirmar-se, serien d’una gravetat extrema i manifestament incompatibles amb la pertinença al PSC.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)