¿Qué es un maçó i qué fa?

M'ha semblat interessant informar d'aquest article.
Autor: Juliol Arrieta a EL IDEAL de Granada
La resposta dels maçons
El llançament de l'última novel·la de Dan Brown, 'El símbol perdut', que avui surt a la venda a Espanya, ha disparat la curiositat del públic per la maçoneria. Després de la sortida als Estats Units del llibre, Ronald J. Steiner, relacions públiques de la Gran Lògia de Nova York, comentava el fenomen en una nota dirigida als seus germans: «Els mitjans estan plens d'articles, ressenyes i entrevistes relacionades amb el llibre i amb la francmaçoneria», deia en el text, publicat en el web www.nymasons.org. Steiner assenyalava que augmentarà «l'interès sobre qui som com a maçons i què fem com a membres de la germandat fraternal més antiga i gran del món». Entre altres suggeriments sobre com atendre a l'allau de curiosos, Steiner recordava els seus germans que «les preguntes són benvingudes». Què és la maçoneria? Què fan els maçons en les seves lògies? Són una societat secreta? són alguns dels interrogants més freqüents.
Si s'acudeix al diccionari de la RAE, la definició sembla clara. «Francmaçoneria: associació secreta de persones que professen principis de fraternitat mútua, usen emblemes i signes especials i s'agrupen en entitats trucades lògies». Tanmateix «no és una definició correcta», apunta Javier Otaola, escriptor, Defensor del Ciutadà de Vitòria i mestre maçó. «De fet, va haver-hi un grup de germans que va presentar un escrit davant la Real Acadèmia Espanyola assenyalant que la maçoneria no pot ser una societat secreta perquè aquest tipus d'agrupacions estan prohibides en la Constitució i aquest concepte és contradictori amb la realitat legal de la maçoneria a Espanya». La RAE l'ha tingut en compte i en la propera edició del diccionari se'n va a modificar aquest concepte. «En les societats secretes no es coneix qui són els seus directius i els seus membres no tenen dret a donar a conèixer la seva pertinença». Tanmateix, la maçoneria està reconeguda legalment, «els seus directius són coneguts i els membres tenen total llibertat per donar a conèixer la seva pertinença».
Obrers lliures
La maçoneria no és, per tant, una societat secreta. Ni tampoc una secta, ni una religió, com solen insistir les lògies en les seves pàgines d'Internet. Una de les definicions més antigues descriu a aquesta fraternitat com «un peculiar sistema de moral, espòs per al·legories i il·lustrat per símbols». Per part seva, Otaola la descriu com «una societat filosòfica que utilitza com a instrument de la seva activitat associativa les tradicions de les antigues germandats de constructors».L'origen de la maçoneria és gremial. La paraula 'mason' significa paleta tant en anglès com en francès. En l'Edat Mitjana els picapedrers i paletes lliures, els 'franc maçons' o 'free masons', que treballaven en grups independents de companys, es reunien en 'lògies'. Es tractava de locals adjacents a les grans obres com les catedrals, en què es formaven en l'ofici, administraven els seus treballs i salaris i resolien les seves qüestions internes. Amb el temps aquestes lògies van començar a acollir membres que no eren paletes. Al final del segle XVII a Anglaterra el nombre d'aquests maçons acceptats era superior al dels paletes 'operatius'. La maçoneria tal com es coneix avui dia va néixer a Londres en 1717, quan un grup de maçons va decidir refundar l'associació desvinculant-la de tot caràcter gremial. Així va néixer la Gran Lògia de Londres. I fins avui.Aquest origen explica els graus en què es divideixen els maçons: aprenents, companys i mestres. El mandil que vesteixen en les seves reunions o tingudes és un record de què portaven els seus antecessors operatius per protegir-se dels resquills mentre treballaven la pedra bruta per fabricar carreus. Les eines que s'usaven per aixecar edificis, com el compàs, l'esquadra, la regla, la plomada o el nivell, s'utilitzen ara com a part d'un ric llenguatge simbòlic.
Filosofia pràctica
Durant la tinguda, «els maçons realitzen un treball col·legiat de reflexió que podríem anomenar en termes molt amplis com filosòfica, però no una filosofia d'erudits, sinó una filosofia pràctica», explica Otaola. En els seus treballs, destinats a cercar el perfeccionament com a persones, «utilitzen el llenguatge dels símbols per descriure i per construir aquest discurs filosòfic». En definitiva, «és una reflexió existencial ritualitzada, un diàleg ritualitzat».Diàleg, però no disputa. I no està permès parlar ni de política ni de religió. El curiós que espera trobar un conciliàbul de conspiradors s'endurà un desengany. Això sí, els detalls concrets dels rituals es queden en la lògia, només estan a l'abast dels iniciats. Secretisme? «No. La de la maçoneria és una activitat privada, com les coses que es discuteixen en família, i el que és privat no és públic, per definició».
Un altre mite amb què han de bregar els maçons és el del poder polític que se'ls atribueix. «A Espanya -detalla Otaola- la maçoneria és un grup massa petit com per a tenir una acció de poder. En altres països on té una presència més nombrosa pot arribar a tenir una certa influència social, com a màxim, tan legítima com la d'altres grups d'opinió».
A Espanya ha alguna cosa més de 4.000 maçons agrupats en lògies que formen part de diverses obediències diferents. Les que compten amb més membres són la Gran Lògia d'Espanya, la més nombrosa, i la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. És un nombre cridanerament petit si es compara amb els 20.000 maçons que hi ha a Portugal, els 120.000 d'Itàlia, els 250.000 maçons francesos i els 700.000 britànics. Als Estats Units hi ha 5.200.000. El reduït nombre de maçons espanyols s'explica per la persecució a què va ser sotmesa la maçoneria en el passat. Durant el franquisme 16.000 persones van ser executades pel delicte' de ser maçons, un nombre terrible per partida doble si es té en compte que abans de la Guerra Civil no hi havia més de 6.000 maçons al país. Com associació, la maçoneria no va ser legalitzada fins al 1982.