Del blog de Jaume MOreno "Calaix del temps"
Demà es complirà un nou aniversari de la mort de Franco i alguns nostàlgics faran flamejar les seves banderes. La mort del dictador ocupa molt espai, tant que fa passar desapercebut un altre 20 de novembre, aquell de l’any 1936 el dirigent anarquista Buenaventura Durruti com a conseqüència de les ferides rebudes al pit el dia abans durant un incident, mai massa ben aclarit, al carrer d’Isaac Peral de la Ciudad Universitària de Madrid.
Hi ha qui diu que el va matar una bala provinent de la zona feixista; els nacionals van atribuir la mort a grups comunistes, que a la seva vegada acusaven al trotskistes. Es va dir que va ser víctima d’uns lladres o que se li va disparar un arma accidentalment.
L’arma no se li va disparar a ell. La versió més fiable és que l’arma, una mena d’escopeta de canons retallats a la que deien “naranjero”, va relliscar de les mans a un home de la seva confiança, José Manzana, i en caure al terra es va disparar. Durriti va rebre de ple l’impacte terrible de la bala que va sortir del “naranjero” i el propi Manzana va resultar ferit a la mà.
Sigui com sigui, la mort de Durruti va donar peu a una de les majors manifestacions populars de dolor que hagi viscut mai Barcelona. Les imatges que acompanyen aquest post corresponen a al seu enterrament i si us fixeu, una mica més enllà del minut 5, amb 47 segons per ser exactes, veureu com les imatges se centre en la seva dona, Emile, que va al darrera del fèretre. Està acompanyada d’un milicià que porta la mà embolicada amb una vena. És José Manzana, l’home que va matar Durruri.
lunes, 23 de noviembre de 2009
El otro 20 de NOviembre del que no se habla
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Gracias por citarme en tu blog
Publicar un comentario