viernes, 16 de octubre de 2009

Veritats i mentides sobre el cas Millet












Copiado del Diario de Jaume MOreno
divendres, 16 / octubre / 2009

Veritats i mentides sobre el cas Millet

Hi ha moltes maneres d’amagar la veritat sense dir cap mentida i el cas de Félix Millet n’és un mostrari complert. Així veiem com a poc a poc ha anat derivant en un debat sobre com s’omplen les butxaques dels partits més que en un relat de com prohom de la ciutat s’ha anat omplint els seus comptes privats durant anys.També veiem com es pretén posar a tots els partits al mateix sac intentat equiparar 1.000 euros pagats en dos quotes anuals a una fundació presidida per Anna Balletbó, l’Olof Palme, als 630.000 que va rebre la Fundació Trias Fargas. Val a dir, que a la informació publicada per “La Vanguardia” no cita xifres en el seu titular, que va ser el següent: “La Fundació Olof Palme también recibió dinero de Fèlix Millet”.I una tercera forma és no definir gaire les responsabilitats. Alguns estan difonent a tort i a dret que l’Ajuntament de Barcelona va estar a punt d’atorgar a Félix Millet el títol de “Ciutadà que ens honora”. I la veritat és que la cosa va anar d’hores. El que no s’acostuma a dir és a petició de qui es dóna aquest títol, perquè els premis i les distincions no les dóna una corporació municipal a iniciativa pròpia i per inspiració divina. Acostumen a haver peticions i cartes que proposen els candidats, una petita campanya que gairebé sempre ens permet conèixer cap a on van els favors de l’interessat.Escolto en un dinar que la petició per fer Félix Millet “Ciutadà que ens Honora” està signada per Anna Ballatbó, Josep Antoni Duran i Lleida, Xavier Trías i Artur Mas, entre d’altres. Com que no vull caure en el mateix error que ara li estic criticant a “La Vanguardia” faig algunes preguntes i em confirmen que tant l’Anna Balletbó com l’Artur Mas van escriure sengles cartes demanant aquest guardó. I que també ho va fer el conseller de Cultura, Joan Manel Tresserras, suposo que, com en el cas de la decisió municipal, no tant per iniciativa pròpia com per recollir les demandes que també li haurien arribat.Un arriba a la conclusió, ja imaginada, que res és de franc i que tot es paga. Per cert, que fa alguns dies “Ràdio Catalunya” va difondre una informació que ha passat força desapercebuda en tot aquest enrenou, i és que Félix Millet va ajudar al Comte de Godó a aconseguir la TDT.

No hay comentarios: